EXPLORACIÓ INTERPLANETÀRIA
Centre d'Estudis Politècnics Centre d'Estudis Politècnics AulaCEP
CEP AulaCEP
Robert Goddard Konstantin Tsiolkovsky Werner von Braun Sergei Korolev Carl Sagan
Sintonitzador de ràdio
Sintonitzador de ràdio 		Rocs and Pics
Rocs&Pics

Sol   Mercuri   Venus   Mart   Júpiter   Saturn   Urà   Neptú
PLANETES NANS:   Plutó
ASTEROIDES:   243 Ida   253 Mathilde   433 Eros   951 Gaspra   5535 Annefrank 9969 Braille
COMETES:   Borrelli   Churyumov-Gerasimenko   Giacobini-Zinner   Grigg-Skjellerup   Halley   Hyakutake   Wild 2
 
Sol

Vídeo
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Pioneer 5 NASA 11/03/1959 - Dissenyat per dibuixar el primer mapa del camp magnètic interplanetari. Va funcionar en una òrbita solar durant 106 dies.
Pioneer 6 NASA 16/12/1965 - La seva missió va ser mesurar el camp magnètic del Sol i el vent solar.
Pioneer 7 NASA 17/08/1966 - Havia de mesurar el vent solar i els rajos còsmics.
Pioneer 8 NASA 13/12/1967 - Dades de la radiació solar.
Pioneer 9 NASA 08/11/1968 - Dades de la radiació solar.
Pioneer E NASA 27/08/1969 - Perduda per un error en el llançament.
Helios 1 NASA, DLR 10/12/1974 - Experiments magnètics i elèctrics (comunicacions per ràdio).
Helios 2 NASA, DLR 16/01/1976 - Experiments magnètics i elèctrics (comunicacions per ràdio).
Ulysses NASA, ESA 06/10/1990 01/11/1994 Estudi del vent solar i dels pols solars. Va utilitzar la força gravitacional de Júpiter per apropar-se al Sol. Des de llavors, té una òrbitade 6 anys al voltant del Sol que, en el seu afeli l'apropa a l'òrbita de Júpiter
SOHO ESA, NASA 12/12/1995 - Estudia el Sol des d'una òrbita situada al voltant del punt L1 de Lagrange.
Fotos enviades per la SOHO: 1, 2, 3, 4
Genesis NASA 08/08/2001 08/09/2004 Estudia el Sol des d'una òrbita situada al voltant del punt L1 de Lagrange. El dia 2 de maig de 2004 va sobrevolar la Terra i va retornar el 8 de setembre de 2004, però el seu paracaigudes no es va obrir i es va estevellar contra la superfície terrestre.
Anar a l'índex
 
Mercuri

Vídeo
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Mariner 10 NASA 03/11/1973 24/03/1974
07/09/1974
16/03/1975		 Venus i Mercuri. Va ser la primera astronau que va utilitzar la força gravitacional d'un planeta per arribar a un altre. Va sobrevolar Mercuri 3 vegades.
Messenger NASA 03/08/2004 - Mercuri. Utilitzarà la gravetat de Venus per ralentitzar la seva caiguda cap a Mercuri i poder entrar en òrbita en aquest planeta.
Anar a l'índex
 
Venus

Vídeo
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Venera 1 IKI 12/02/1961 - La comunicació amb la sonda es va perdre després del 17 de febrer de 1961.
Mariner 1 NASA 22/07/1962 - Destruïda 293 segons després del llançament.
Mariner 2 NASA 27/08/1962 14/12/1962 Va ser la primera nau interplanetària que va arribar al seu destí amb èxit.
Zond 1 IKI 02/04/1964 - Es va perdre la comunicació amb la sonda després del 14 de maig de 1964.
Venera 2 IKI 12/11/1965 - La comunicació es va tallar poc abans d'arribar al planeta, el 27 de febrer del 1966.
Venera 3 IKI 16/11/1965 01/03/1966 La seva missió era aterrar a Venus, però abans d'entrar a l'atmosfera, es va perdre la comunicació i va impactar contra el planeta. Va ser el primer artefacte humà que arrabava a un altre planeta.
Venera 4 IKI 12/06/1967 18/10/1967 Va enviar dades de l'atmosfera del planeta. La comunicació es va perdre mentre aterrava, a 25 km d'altitud.
Mariner 5 NASA 14/06/1967 19/10/1967 Va sobrevolar el planeta a una alçada de 4000 km, enviant fotos i dades de la seva atmosfera.
Venera 5 IKI 05/01/1969 16/05/1969 La nau principal va deixar caure un mòdul que va enviar dades durant 53 minuts, aterrant a la cara oculta de Venus.
Venera 6 IKI 10/01/1969 17/05/1969 La nau principal va deixar caure un mòdul que va enviar dades durant 53 minuts, aterrant a la cara oculta de Venus.
Venera 7 IKI 17/08/1970 15/12/1970 Va ser la primera nau en enviar dades després de l'aterratge. Va aterrar en la cara nocturna de Venus.
Venera 8 IKI 27/03/1972 22/97/1972 Va ser la primera nau en aterrar a la cara diurna de Venus. Va enviar dades durant 50' després de l'aterratge.
Mariner 10 NASA 03/11/1973 22/07/1972 Amb destinació a Mercuri, va utilitzar la força gravitacional de Venus per arribar a aquell planeta.
Venera 9 IKI 08/06/1975 22/10/1975

Va enviar dades de l'atmosfera, composta per HCl, HF, Br i I i al lloc d'aterratge va mesurar una pressió de 90 atm terrestres i 485ºC de temperatura.
Imatges del sòl venusià enviades pel Venera 9: 1, 2
Venera 10 IKI 14/06/1975 25/10/1975

Bessona de l'anterior, va confirmar les seves dades.
Imatge del sòl venusià enviada pel Venera 9: 1
Pioneer 12
(Pioneer Venus 1)		 NASA 20/05/1978 04/12/1978

Va entrar en òrbita al voltant de Venus. Va enviar dades durant 14 anys, fins el 8 d'octubre de 1992. Va realitzar mapes del planeta.
Mapa topogràfic de Venus
Pioneer 13
(Pioneer Venus 2)		 NASA 08/08/1978 09/12/1978

Consistia en una nau principal que portava 4 naus més petites destinades a aterrar en diferents zones de Venus i prendre mesures sobre la seva atmosfera.
Venera 11 IKI 09/09/1978 25/12/1978 La seva missió era mesurar diverses característiques de l'atmosfera venusiana. Va aterrar suaument sobre el planeta i va enviar dades durant 95'.
Venera 12 IKI 14/09/1978 21/12/1978 Bessona de l'anterior, la seva missió va ser similar. Després de l'aterratge va enviar dades durant 110'. Va enregistrar descàrregues elèctriques.
Venera 13 IKI 30/10/1981 01/03/1981 La nau es composava de dues parts: mòdul orbital i mòdul d'aterratge. Va enviar les primeres imatges de Venus en color.
Algunes d'aquestes imatges: 1, 2, 3, 4, 5
Venera 14 IKI 04/11/1981 05/03/1981 Bessona de la Venera 13. També va enviar imatges de Venus: 1,
Venera 15 IKI 02/06/1983 10/10/1983
Va obtenir imatges de la superfície del planeta Venus. Algunes imatges obtingudes per les sondes Venera 15 i 16: 1, 2, 3, 4, 5, 6
Venera 16 IKI 07/06/1983 14/10/1983 Idèntica a la Venera 15.
Vega 1 IKI 15/12/1984 11/06/1985
Aquesta missió tenia un triple objectiu: un mòdul va aterrar a Venus i va llançar un globus aerostàtic a l'atmosfera venusiana. Un altre mòdul va utilitzar la força gravitacional del planeta per apropar-se al cometa Halley.
Vega 2 IKI 21/12/1984 15/06/1985
Nau bessona de l'anterior, amb la mateixa missió. A Venus la missió d'ambdós sistemes va consistir en l'estudi de l'atmosfera i l'escorça del planeta.
Magellan NASA 04/05/1989 10/08/1990 La seva missió va consistir en realitzar un mapa de Venus i del seu relleu.
Galileo NASA 18/10/1989 10/02/1990
Va utilitzar la força gravitatòria de Venus i la Terra per arribar a Júpiter. Va sobrevolar els asteroides Gaspra i Ida i va presenciar el xoc del cometa Shoemaker-Levy 9 contra Júpiter.
Messenger NASA 03/08/2004 - El seu objectiu és Mercuri. Utilitzarà la gravetat de Venus per ralentitzar la seva caiguda cap a Mercuri i poder entrar en òrbita en aquest planeta.
Venus Express ESA 09/11/2005 11/04/2006 La sonda va entrar en òrbita de Venus el 11 d'abril de 2006 i el 7 de maig va entrar en la seva òrbita definitiva. Va obtenir aquesta imatge [1] del planeta
Anar a l'índex
 
Mart

Vídeo
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Marsnik 1 (Mars 1960A) IKI 10/10/1960 - La missió consistia en apropar-se a Mart, però va fallar en el llançament.
Marsnik 2 (Mars 1960B) IKI 14/10/1960 - La missió consistia en apropar-se a Mart, però va fallar en el llançament.
Mars 1962A (Sputnik 22) IKI 24/10/1962 - No va poder abandonar l'òrbita terrestre.
Mars 1 (Sputnik 23) IKI 01/11/1962 - Va ser la primera sonda cap a Mart que va abandonar l'òrbita terrestre. Es va perdre la comunicació el 21/03/1963 i va passar a 193.000 km del planeta el 19/06/1963.
Mars 1962B (Sputnik 24) IKI 04/11/1962 - Va explotar quan intentava deixar l'òrbita terrestre per posar-se en camí cap a Mart.
Mariner 3 NASA 07/11/1964 - Va fallar l'escut protector i va quedar inutilitzada poc després de sortir de l'atmosfera terrestre.
Mariner 4 NASA 28/11/1964 14/07/1965 Va sobrevolar Mart a menys de 10.000 km de distància els dies 14 i 15 de juliol de 1965, enviant diverses fotografies: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19. Va detectar Un petit camp magnètic.
Zond 2 IKI 30/11/1964 - Va fallar un dels seus dos panells solars i es va perdre la comunicació amb la sonda a principis de maig de 1965.
Mariner 6 NASA 24/02/1967 31/07/1967 Estudi de l'atmosfera i la superfície marcianes.
Mariner 7 NASA 27/03/1967 05/08/1967 Estudi de l'atmosfera i la superfície marcianes. Va aprofitar les dades enviades per la sonda Mariner 6, que la va precedir un més abans. Es va aproximar a 3430 km de Mart.
Mariner 8 NASA 08/05/1971 - La seva missió era col·locar-se en òrbita del planeta Mart, però va fallar el seu llançament.
Kosmos 419 IKI 10/05/1971 - Havia de fer un mapa de 70% de la superfície marciana. Va fallar al intentar deixar l'òrbita terrestre per un error en la programació del temporitzador de ignició de la 4ª fase.
Mars 2 IKI 19/05/1971 27/11/1971 Estava composta de dos vehicles: un amb la missió de quedar en òrbita i un altre amb la missió d'aterrar al planeta. L'orbitador va quedar en òrbita i l'aterrador va fallar abans de conseguir aterrar.
Mars 3 IKI 28/05/1971 02/12/1971 Idèntica a les naus anteriors (Kosmos 419 i Mars 2), havia d'enviar imatges del planeta, determinar la temperatura del planeta i altres característiques del planeta.
Mariner 9 NASA 30/05/1971 14/11/1971 Inicialment composta de dos vehicles, va quedar limitada al orbitador després de la fallida de la Mariner 8, assumint els objectius de la nau anterior i de la Mariner 9. Va entrar en òrbita marciana.
Mars 4 IKI 21/07/1973 10/02/1974 Entre juliol i agost de 1973 la URSS va enviar 4 sondes a Mart. La Mars 4 (la primera d'aquestes) va sobrevolar el planeta a 2200 km de distància.
Mars 5 IKI 25/07/1973 12/02/1974 Va entrar en òrbita al voltant del planeta i va enviar nombroses imatges durant 9 dies.
Mars 6 IKI 05/08/1973 12/03/1974 Constava de dos vehicles. El mòdul de descens es va separar del principal, que va continuar en una òrbita heliocèntrica quan estaven a 48000 km del planeta. El contacte amb el mòdul de descens es va perdre quan estava a punt d'assolir la superfície del planeta.
Mars 7 IKI 09/08/1973 09/03/1974 La seva configuració era la mateixa que la del Mars 6. Un error va causar que el mòdul de descens se separés 4 hores abans del moment oportú i perdés el planeta.
Viking 1 NASA 20/08/1975 19/06/1976 Compost per dos vehícles, un orbitador i un preparat per aterrar. Després d'arribar al planeta, el sistema va entrar en òrbita i durant el primer mes, es va dedicar a escollir un lloc adequat per aterrar. Va enviar gran quantitat de fotos.
Viking 2 NASA 09/09/1975 07/08/1976 Sistema de vehícles idèntic al Viking 1, va procedir de la mateixa manera que aquest. Els orbitadors de les dues naus van fotografiar tota la superfície del planeta. Imatges per descarregar per FTP, 
Phobos 1 IKI 07/07/1988 - La missió de les dues naus bessones de la sèrie Phobos era la exploració de Mart i del seu satèl·lit Fobos. Un error informàtic va produir que la nau es perdès durant el trajecte.
Phobos 2 IKI 12/07/1988 29/01/1989 Va entrar en òrbita de Mart i va llançar dues petites naus sobre Fobos quan es trobava a 50 m del satèl·lit. Es va perdre la comunicació el 27 de març de 1989. Fotos
Mars Observer NASA 25/09/1992 - Tenia com a missió l'estudi de la geologia i clima marcians. Es va perdre 3 dies abans d'entrar en òrbita marciana.
Mars Global Surveyor NASA 07/11/1996 12/09/1997 Tenia com a missió enviar imatges del planeta d'alta resolució, estudiar la seva atmosfera i composició, etc. Fotos: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11. Més imatges
Mars 96 IKI 16/11/1996 12/09/1997 Tenia com a missió l'estudi de la geologia i clima marcians.
Mars Pathfinder NASA 04/12/1996 04/07/1997 La missió comptava amb tres vehícles, l'orbitador, el vehícle encarregat d'aterrar i el rover, anomenat Sojourner. Tenia com a missió l'estudi de la superfície de Mart, des dels punts de vista morfològic, geomètric i geològic.
Nozomi JAXA 03/07/1998 - El seu objectiu era l'estudi de l'alta atmosfera i el camp magnètic de Mart. Es va haver de corregir la seva trajectòria, programant-se la seva arribada per 2004, però en desembre de 2003 es va abandonar.
Mars Climate Observer NASA 11/12/1998 23/09/1999 El seu objectiu era estudiar l'atmosfera i la climatologia del planeta. Es va estavellar contra el planeta.
Mars Polar Lander
Deep Space 2		 NASA 03/01/1999 03/12/1999 Tenia com a missió la recerca de aigua a Mart. Es va perdre la comunicació amb el vehícle just després de l'aterratge.
2001 Mars Odyssey NASA 07/04/2001 03/12/1999 La seva missió era analitzar la composició de la superfície marciana i la búsqueda d'aigua.
Mars Exploration Rover 1 NASA 10/06/2003 03/01/2004 La seva missió és l'exploració i anàlisi de la superfície marciana, incidint en la búsqueda d'aigua.
Mars Express ESA 22/05/2003 03/01/2004 El seu objectiu és l'exploració del planeta Mart, amb especial atenció a la búsqueda d'aigua i de vida. Va trobar aigua el 23/01/2004.
Mars Exploration Rover 2 NASA 07/07/2003 24/01/2004 Missió bessona de la Mars Exploration Rover 1, amb els mateixos objectius.
Rosetta ESA 02/03/2004 -
La missió de la sonda Rosetta és arribar al cometa Churyumov-Gerasimenko. Per fer-ho, s'ajudarà de la gravitació de la Terra i Mart.
Mars Reconnaissance Orbiter NASA 12/08/2005 11/03/2006 Haurà d'analitzar la superfície marciana, realitzant un mapa a una escala més detallada. Va entrar en òrbita marciana el 11 de març de 2006.
Anar a l'índex
 
Júpiter

Vídeo
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Pioneer 10 NASA 03/03/1972 03/12/1973 La seva missió era visitar Júpiter (la primera nau en arribar-hi). Es va aproximar a uns 200.000 km del planeta (2,8 vegades el radi del planeta). Va enviar el seu últim senya a la Terra el 23 de gener de 2003. Portava una placa de salutació.
Pioneer 11 NASA 05/04/1973 04/12/1974 La seva missió era visitar Júpiter i Saturn (la primera nau en arribar-hi). Es va aproximar a uns 34.000 km dels núvols de Júpiter. Portava una placa de salutació.
Voyager 1 NASA 05/09/1977 05/03/1979 La seva missió inicial era visitar Júpiter i Saturn. Va descobrir els anells de Júpiter. Va fer 19000 fotos del planeta (1, 2, 3) i els seus satèl·lits (Amaltea, Calisto. Io).
Voyager 2 NASA 20/08/1977 09/07/1979 La seva missió inicial era visitar Júpiter i Saturn, però sobre la marxa es van afegir les visites a Urà i Neptú. Va fer 33000 fotos de Júpiter i els seus satèl·lits (Europa, Ganimedes).
Galileo NASA 18/10/1989 07/12/1995
Va utilitzar la força gravitatòria de Venus i la Terra per arribar a Júpiter (fotos: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10). Va sobrevolar els asteroides Gaspra i Ida i va presenciar el xoc del cometa Shoemaker-Levy 9 contra Júpiter (fotos). Va funcionar fins que el 21/09/2003 va ser llançada contra el planeta.
Ulysses NASA, ESA 06/10/1990 08/02/1992 La seva missió és l'estudi dels pols solars. Va utilitzar la força gravitacional de Júpiter per assolir una òrbita polar a l'entorn del Sol.
Anar a l'índex
 
Saturn

Vídeo
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Pioneer 11 NASA 05/04/1973 01/09/1979 La seva missió era visitar Júpiter i Saturn (la primera nau en arribar-hi). Va sobrevolar Saturn a una distància de 21000 km, fent fotos (1, 2, 3, 4, 5). La seva última transmissió data de novembre de 1995.
Voyager 1 NASA 05/09/1977 12/11/1980 La seva missió inicial era visitar Júpiter i Saturn, fent gran quantitat de fotos. Les dues naus bessones portaven un disc amb "Sons de la Terra". La missió continua en curs.
Voyager 2 NASA 20/08/1977 25/08/1981 La seva missió inicial era visitar Júpiter i Saturn, però sobre la marxa es van afegir les visites a Urà i Neptú. Va fer fotos del planeta (1, 2), el seu anell (1, 2), i els seus satèl·lits (Tità, Encèl·lad, Tetis, Dione, satèl·lits petits),
Cassini-Huygens NASA, ESA 15/10/1997 01/07/2004 Es tracta de un vehícle compost per dues sondes, que es separaran en arribar a Saturn. La sonda estadounidenca Cassini orbita (des del 01/07/2004) al voltant del planeta, mentre la sonda europea Huygens descendirà sobre el satèl·lit Tità.
 
Urà

Vídeo
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Voyager 2 NASA 20/08/1977 24/01/1986 L'única sonda que ha visitat Urà va fer fotos del planeta (1, 2) i els seus satèl·lits (Miranda, Ariel, Oberó, Titània, Umbriel) i va descobrir els seus anells.
Anar a l'índex
 
Neptú

Vídeo
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Voyager 2 NASA 20/08/1977 25/08/1989 Ha sigut l'única sonda espaial que ha visitat Neptú. Va fer fotos del planeta, i els seus satèl·lits (Tritó) els seus anells, que va descobrir. La missió continua en curs.
Anar a l'índex
 
PLANETES NANS
Plutó

Vídeo
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
New Horizons NASA 19/01/2006 - La seva arribada està programada per a l'any 2015.
Anar a l'índex
 
ASTEROIDES
243 Ida / Dactyl
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Galileo NASA 18/10/1989 28/08/1993
Va utilitzar la força gravitatòria de Venus i la Terra per arribar a Júpiter. Va sobrevolar els asteroides Gaspra i Ida.
Foto de l'asteroide Ida, amb el seu petit satèl·lit Dactyl.
Anar a l'índex
 
253 Mathilde
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
NEAR NASA 17/02/1996 27/06/1997
Sonda enviada a l'asteroide Eros. Va sobrevolar l'asteroide Mathilde a 1200 km de distància, obtenint diverses fotos (1, 2, 3).
Anar a l'índex
 
433 Eros
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
NEAR NASA 17/02/1998 12/02/2001
La sonda, d'acord amb allò que s'havia previst, va aterrar sobre l'asteroide (imatges desde l'òrbita, aproximació i descens). Les comunicacions amb la sonda van acabar el 28/02/2001.
Anar a l'índex
 
951 Gaspra
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Galileo NASA 18/10/1989 29/10/1991
Va utilitzar la força gravitatòria de Venus i la Terra per arribar a Júpiter. Va sobrevolar els asteroides Gaspra i Ida.
Imatges de l'asteroide Gaspra: 1, 2, 3, 4, 5, 6
Anar a l'índex
 
5535 Annefrank
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Stardust NASA 07/02/1999 02/11/2002 La Stardust va sobrevolar l'asteroide a una distància de 3300 km, fotografiant-lo.
Anar a l'índex
 
9969 Braille
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Deep Space 1 NASA 24/10/1998 29/07/1999
La seva missió va ser l'exploració de cometes i asteroides propers a la Terra.
Anar a l'índex
 
COMETES
Borrelli
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Deep Space 1 NASA 24/10/1998 22/09/2001
La seva missió va ser l'exploració de cometes i asteroides propers a la Terra. La missió va finalitzar el 18/12/2001.
Anar a l'índex
 
Churyumov-Gerasimenko
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Rosetta ESA 02/03/2004 -
La missió de la sonda Rosetta és entrar en òrbita del cometa Churyumov-Gerasimenko i enviar un lander per què al cometa. Per arribar, s'ajudarà de la gravitació de la Terra i Mart.
Anar a l'índex
 
Giacobini-Zinner
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
ISEE-3/ICE NASA 12/08/1978 05/06/1985
Exploració de la Lluna, el cometa Giacobini-Zinner i el cometa Halley. S'espera la seva recuperació en les rodalies de la Terra l'any 2014.
Anar a l'índex
 
Grigg-Skjellerup
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Giotto ESA 02/07/1985 10/07/1992
La seva missió era l'estudi del cometa Halley. Després es va afegir com a objectiu el cometa Grigg-Skjellerup, del qual es va apropar a només 200 km.
Anar a l'índex
 
Halley
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
ISEE-3/ICE NASA 12/08/1978 28/11/1986
Exploració de la Lluna, el cometa Giacobini-Zinner i el cometa Halley. S'espera la seva recuperació en les rodalies de la Terra l'any 2014.
Vega 1 IKI 15/12/1984 06/03/1986
Aquesta missió tenia un triple objectiu: un mòdul va aterrar a Venus i va llançar un globus aerostàtic a l'atmosfera venusiana. Un altre mòdul va utilitzar la força gravitacional del planeta per apropar-se al cometa Halley.
Vega 2 IKI 21/12/1984 09/03/1986 Les dues naus bessones, Vega 1 i Vega 2, es van apropar a 4000 km del nucli del cometa Halley, fotografiant-lo i estudiant la composició de la seva cua.
Imatges enviades per les dues sondes: 1, 2, 3
Giotto ESA 02/07/1985 13/03/1986
La seva missió era l'estudi del cometa Halley. Es va apropar a 500 km del nucli del cometa.
Sakigake JAXA 07/01/1985 11/03/1986
Es va apropar a 7 milions de km de cometa Halley. Posteriorment, el 8 de gener de 1992 es va apropar a 80000 km de la superfície de la Terra.
Suisei JAXA 18/08/1985 08/03/1986
Nau similar a la Sakigake, es va apropar a 150000 km del nucli del cometa Halley.
Anar a l'índex
 
Tempel 1
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Deep Impact NASA 15/01/2005 04/07/2005 Una part de la sonda va ser enviada cap el cometa Tempel 1 per què col·lisionés amb ell el 4 de juliol de 2005 a 37000 km/h. El mòdul de sobrevol va ser desconnectat de funcionar el setembre de 2005.
Anar a l'índex
 
Wild 2
Sonda Agència Data de
llançament		 Data
d'arribada		 Fotos Comentaris
Stardust NASA 07/02/1999 02/01/2004 Va sobrevolar el cometa Wild 2 a 300 km de distància, va recollir mostres de partícules microscòpiques i les va portar a la Terra per la seva anàlisi, on va arribar el 15/01/2006.
Imatge enviada per la sonda.
Anar a l'índex

ACONTEIXEMENTS PREVISTOS
Data Sonda Aconteixement
28/02/2007 New Horizons Arribada a Júpiter
04/03/2007 Rosetta Sobrevol de Mart
05/06/2007 Messenger Sobrevol de Venus
22/11/2007 Rosetta Sobrevol de la Terra
Finals 2007 Phoenix Llançament
14/01/2008 Messenger Sobrevol de Mercuri
05/09/2008 Rosetta Sobrevol de l'asteroide Steins
06/10/2008 Messenger Sobrevol de Mercuri
29/09/2009 Messenger Sobrevol de Mercuri
10/11/2009 Rosetta Sobrevol de la Terra
10/07/2010 Rosetta Sobrevol de l'asteroide Lutètia
18/03/2011 Messenger Entrada en òrbita de Mercuri
02/05/2014 Rosetta Arribada al cometa Churyumov-Gerasimenko
08/2014 ISEE-3/ICE Retorn a la Terra
14/07/2015 New Horizons Arribada a Plutó
12/2015 Rosetta Final de la missió
Anar a l'índex

by JL